Les consonants mudes

Sovint la -r final muda, és a dir, s'ha d'escriure però no es pronuncia:
Recorda quan l'has descriure:
-En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir: Cantar, córrer, sortir...
-En els derivats acabats el sufixos: -ar, -er, -or, -dor: bestiar, forner, claror, rebedor...
-En els mots que tenen femenins o derivats acabats amb -r: clar (clara), por (poruc)...

En la majoria dels mots, la t de les paraules acabades en -nt, -lt és muda.
- En els gerundis: cantant, ballant...
-En els adverbis acabats en -ment: alegrement, plàcidament...
-En les paraules en les paraules en el que els derivats s'escriuen amb-t-: accent (accentuar), gent (gentada), alt (alta), malalt (malaltia)...
-En les paraules tant ("en tal quantitat") i quant ("en quina quantitat").

Recorda:
-Podem saber si hem d'escriure p o b al final d'una paraula mirant-ne el derivat: camp (camperol), tomb (tombar), llamp (llampegar)...
-La paraula amb sempre s'escriu amb -b: Juga amb mi (no l'hem de confondre am em: Em dones el llibre?).

Els menjars de la iaia

A classe vam llegir una lectura que es titulava "Les croquetes de la iaia".
Quan vam fer els exercicis de la lectura n'hi havia un que deia "Per què a les iaies sempre se les identifica pels bons menjars?".
Va haver diferents respostes, com per exemple:
Perquè tenen més temps lliure i l'ocupen cuinant, perquè tenen més experiència i fan els dinars més bons o simplement que no ho sabien.
També vam parlar de les receptes que ens agradaven més de les que feia la iaia i aquí us en mostrem algunes:
                      
Els canelons de la Pepita (la iaia de l'Anna):
Ingredients:
 -Pasta per fer els canelons               -Carn de pollastre
 -Ceba                                             -Formatge
 -Tomaquet                                      -Oli
 -All                                                 -Farina
 -Llangonissa                                    -Mantega
 -Carn de vedella                             -Llet

Material:
 -Safata
 -Forn

Passos:
 -Coure la carn (pollastre, vedella, llangonissa) en troosos grans a la cassola amb ceba, tomaquet, alls i pastanaga
 -Una vegada cuita es tritura la carn
 -Bullir la pasta per poder enrotllar la carn picada
 -Enrotllar la carn picada a la pasta
 -Fer la betxamel: amb oli, farina, mantega i llet
 -Posar la betxamel pel damunt dels canelons
 -Ficar el formatge per sobre
 -Ficar la safata amb els canelons al forn
i... Bon profit!!!








(És una fotografía de google a la pàgina de canelons a imatges)



Els cargols de l'Ángeles (la iaia de l'Alba):

Ingredients:
-Cargols
-Ingredients per fer al sofregit (oli d'oliva, ceba triturada, alls, pebre negre, pernil salat, xorisso vermell, llonganissa seca, una fulla de llorer i sal.)

Elaboració:
Es possa una mica d'oli a la cassola.
Es fa sofregir la ceba ben rostida.
Es fa trocets petits de pernil, xorisso i la llonganissa i es rosteix tot junt amb la ceba.
Es troceja l'all i es possa junt amb la fulla de llorer.
Quan està tot ben rostit es retira de la cassola a un plat.
Amb l'oli que resta a la cassola es posen els cargols ben nets i es deixen coure a foc lent.
Després de mitja hora a foc lent hi posem el sofregit i es remena.

La pasta de la Maite (la iaia del Dídac)


Ingredients:
-formatge



El plat combinat de la Joana (la iaia del Carlos)
Ingredients: cansalada, pa amb oli i sal, pernil i truita

Preparació
Fregir la cansalada.
Ficar l'oli i la sal al pa.
Tallar el pernil.
Ficar una paella amb una mica d'oli.
Batre els ous i ficar la sal.
Ficar els ous que acabem de batre a la paella.
Deixar a foc mig durant dos minuts donar-li dues voltes.

                         Així queda!

Sintagma nominal

Un nom tot sol amb complements i determinants forma un sintagma nominal que pot aparèixer en diferents llocs de l'oració.
El nucli d'un sintagma nominal és un nom o un pronom.

El nucli del sintagma nominal pot anar acompanyat de determinants (det) i complements del nom (CN). Entre tots els elements que formen el sintagma nominal hi ha d'haver concordança de gènere i nombre (els cosins llunyans).

Exemples:
-La nena gran.
-La llibreta de matemàtiques.
-L'hora de berenar
-La noia jove.

Exercicis:

18. Troba el nucli de cadascun dels sintagmes nominals destacats:
-La cosina de la Marta porta el llibre de música.
-En Martí prepara arròs a la cassola.
-Tu no penses ajudar-me gens ni mica.

19. Localitza els sintagmes nominals en el text següent i indica el nucli de cadascun:
La mare em porta l'entrepà cada tarda. Jo sempre el vull de pernil. Però ella diu que s'ha de variar. Per això un dia el fa de formatge, un altre de fuet, un altre dia de mortadel·la... I com que jo sempre tinc molta gana a l'hora de berenar, m'ho menjo tot.

Quan està subrallat es un sintagma nominal i qua està en negreta vol dir que es el nucli del sintagma nominal.  

Petit o jove

Quan una persona té menys de deu o onze anys encara no ha passat a l'adolescència. Però quan una una noia passa deLs dotze anys ja és adolescent, perquè comença a patir els primers canvis corporals. I quan un nen passa dels tretze ja és adolescent, perquè també comença a patir els primers canvis corporals.

Nosaltres que tenim onze anys ens podríem considerar pre-adolescents.