Les consonants mudes

Sovint la -r final muda, és a dir, s'ha d'escriure però no es pronuncia:
Recorda quan l'has descriure:
-En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir: Cantar, córrer, sortir...
-En els derivats acabats el sufixos: -ar, -er, -or, -dor: bestiar, forner, claror, rebedor...
-En els mots que tenen femenins o derivats acabats amb -r: clar (clara), por (poruc)...

En la majoria dels mots, la t de les paraules acabades en -nt, -lt és muda.
- En els gerundis: cantant, ballant...
-En els adverbis acabats en -ment: alegrement, plàcidament...
-En les paraules en les paraules en el que els derivats s'escriuen amb-t-: accent (accentuar), gent (gentada), alt (alta), malalt (malaltia)...
-En les paraules tant ("en tal quantitat") i quant ("en quina quantitat").

Recorda:
-Podem saber si hem d'escriure p o b al final d'una paraula mirant-ne el derivat: camp (camperol), tomb (tombar), llamp (llampegar)...
-La paraula amb sempre s'escriu amb -b: Juga amb mi (no l'hem de confondre am em: Em dones el llibre?).